FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure els budells (d'un animal), fer-los sortir a la part de fora. Acaben d'esbudellar el xai. Obrir el ventre (a algú, a un animal) de manera que els budells surten cap a fora. El senglar atacà el gos i l'esbudellà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió d'un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. Un ramat d'ovelles, de bous. Un gos de ramat. Congregació de fidels que reben la direcció d'un pastor espiritual. Gran nombre. Té un ramat d'anys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que mena bestiar a pasturar, especialment bestiar de llana. Un pastor d'ovelles, de cabres. pastor d'ànimes Sacerdot, especialment el bisbe, el papa. Ministre del culte protestant. pastor alemany Gos d'una raça d'origen germànic, de formes esveltes, robust i àgil, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer lladrucs. Els gossos lladren: deu venir algú. El gos li lladrava ensenyant-li les dents. Amenaçar sense escometre. No tinguis por d'aquest parell: no fan altra cosa que lladrar. lladrar a la lluna Cridar contra algú que no es digna a escoltar ningú, contra qui hom no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (una persona o un animal) perquè vingui. Noi, apel·la el gos. Recórrer al jutge o al tribunal superior perquè revoqui, esmeni o anul·li la sentència, que es creu injusta, dictada per l'inferior. Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la ciència d'alguna cosa, que posseeix molts coneixements. Homes experts i savis en afers de mar. Una dona sàvia. El seu pare era un savi. Els set savis de Grècia. Que té certes habilitats, s'aplica a un animal. Un gos savi. Una rata sàvia. Que té la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l'eriçó fet una bola. Posar-se a la boca l'embocadura (d'un instrument de vent). Embocar la trompeta. Devorar, fer desaparèixer. L'eternitat emboca, afamada, generacions i segles. Entrar (en un port, un riu, un carrer, etc.), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar d'un costat a l'altre per deport, per fer exercici, prendre l'aire. Vam passejar una hora pels voltants del poble. Passegem-nos una estona pel parc. Passejar portant o vigilant (algú) que no es val per ell mateix o de qui tenim cura. Passejar un infant. Passejar un gos. Passeja un barret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixat anar d'un lligam, d'un vincle. El gos anava solt pel parc. Córrer a regnes soltes. Vosaltres resteu ací presoners nostres; ell pot tornar-se'n solt i quiti. Separat d'un conjunt de coses, no formant part d'un conjunt. Una notícia solta. Xarxa que es cala verticalment en [...]
